El gràfic del cicle de vida de les destinacions turístiques de Butler (1980): Interpretació i exemples de poblacions europees a cada fase
Este trabajo ha sido verificado por nuestro tutor: 1.12.2024 o 19:20
Tipo de tarea: Conocimientos especializados
Añadido: 28.11.2024 o 18:30
Resumen:
El cicle de vida de destinacions turístiques de Butler analitza l'evolució de les mateixes en 7 fases, ajudant a gestionar sostenibilitat i competitivitat. ?✈️
El cicle de vida de les destinacions turístiques proposat per Richard W. Butler l'any 198 és un marc teòric que ajuda a comprendre i analitzar l'evolució de les destinacions turístiques al llarg del temps. Aquest model il·lustra com una destinació pot desenvolupar-se i transformar-se des del seu "descobriment" inicial fins al seu eventual declivi o possible revitalització. El cicle de vida està dividit en set fases: Exploració, Implicació, Desenvolupament, Consolidació, Estancament, Declivi i Rejuveneciment. Això permet als estudiosos i planificadors turístics identificar l'estat d'una destinació concreta i prendre decisions estratègiques adequades per millorar-ne la sostenibilitat i competitivitat.
Interpretació del Gràfic del Cicle de Vida de Butler
1. Exploració: En aquesta etapa, una destinació és coneguda per només un petit grup de turistes aventurers. Les infraestructures turístiques són pràcticament inexistents i el turisme té un impacte mínim sobre la comunitat local.2. Implicació: Els llocs locals comencen a reconèixer el potencial turístic i s'inicia un cert desenvolupament d'infraestructures bàsicament per a satisfer els primers visitants. Els residents comencen a involucrar-se més directament amb l'activitat turística.
3. Desenvolupament: La destinació guanya popularitat. Les inversions en infraestructures i serveis turístics es multipliquen i comencen a aparèixer operadors turístics. La destinació es fa coneguda a nivell nacional o internacional.
4. Consolidació: En aquest moment, la destinació s'ha convertit en un lloc turístic establert amb una important afluència de visitants. El creixement de visitants pot començar a alentir-se, i les problemàtiques derivades del turisme de massa s'intensifiquen.
5. Estancament: El nombre de visitants ha arribat al seu màxim. La saturació de la destinació pot provocar una deterioració de l'experiència d'usuari, dificultats ambientals i la percepció de declivi dels serveis.
6. Declivi: Si no es gestionen correctament les etapes anteriors, la destinació començarà a perdre atractiu i visitants, ben sovint a favor de noves destinacions emergents. Les infraestructures poden caure en desús.
7. Rejuveneciment: Aquesta fase implica una renovació o transformació significativa de la destinació. Pot involucrar noves atraccions, millores en la infraestructura, o desenvolupament de nous mercats turístics que revitalitzen la popularitat i la rendibilitat de la destinació.
Exemples de Destinacions Europees segons el Cicle de Vida de Butler
1. Exploració: Viscri, Romania - Viscri, un petit poble romanès famós per la seva església fortificada patrimoni de la UNESCO, encara és relativament desconegut per al turisme massiu, atraient visitants interessats en l'autenticitat i la història.2. Implicació: Albarracín, Espanya - Aquest pintoresc poble d'Aragó està guanyant popularitat gràcies al seu patrimoni medieval i bellesa escènica, amb la comunitat local començant a desenvolupar més infraestructures turístiques.
3. Desenvolupament: Dubrovnik, Croàcia - Durant la última dècada, Dubrovnik ha experimentat un creixement substancial en visites a causa de l'exposició internacional en la cultura pop, com la sèrie "Game of Thrones". La infraestructura turística ha crescut exponencialment.
4. Consolidació: Barcelona, Espanya - Com un dels principals centres turístics d'Europa, Barcelona es troba en aquesta fase amb un afluixament del creixement de visitants, mentre es gestionen desafiaments de sobreexplotació turística.
5. Estancament: Venècia, Itàlia - Venècia ha aconseguit el seu límit màxim de visitants, amb efectes adversos sobre l'entorn i la comunitat local. Els problemes associats com la massificació turística són abundants.
6. Declivi: Benidorm, Espanya - Benidorm, destacat destí a principis dels anys 90, ara enfronta importants desafiaments competitius contra noves destinacions i problemes de percepció que l'allunyen dels visitants.
7. Rejuveneciment: Bilbao, Espanya - Després d'una etapa de declivi industrial, Bilbao ha revitalitzat la seva imatge a través del turisme cultural, encapçalat per la inauguració del Museu Guggenheim, aconseguint així un nou impuls com a destinació turística.
Cadascun d'aquests exemples reflecteix amb precisió una posició en l'evolució d'una destinació turística d'acord amb el model de Butler, cosa que pot ajudar a assessorar millor la gestió i planificació turística estratègica.
Evalúa:
Inicia sesión para evaluar el trabajo.
Iniciar sesión