Conte de Nadal amb molt diàleg entre dos llersencs: La Pepa i en Pepito, bromista i alegre, amb paraules senzilles i bona gramàtica, reivindicant la cultura, el creixement responsable del poble, la coherència i la natura

Este trabajo ha sido verificado por nuestro tutor: 9.01.2026 a las 9:05

Tipo de la tarea: Texto argumentativo

Añadido: 5.11.2024 a las 20:06

Una vegada més, el Nadal havia arribat a Llers, omplint els carrers de llum i il·lusió. Pepa i en Pepito, dos llersencs molt estimats al poble, es trobaven asseguts al Cafè de la Plaça, reflexionant sobre com podrien fer del poble un lloc millor per a tots.

—Pepa, has vist com ha canviat Llers en els últims anys? —va començar en Pepito, amb el seu habitual somriure ple de picardia.

—Sí, Pepito, però encara hi ha moltes coses que podríem millorar. El més important és impulsar la nostra cultura. Falta recolzar les associacions i els artistes llersencs —va respondre la Pepa, amb una expressió seriosa però decidida.

—Certament, Pepa. La cultura és l'ànima del nostre poble i hem de donar-li l'atenció que mereix. A més, necessitem un creixement del poble responsable i coherent, que respongui als interessos de tot el municipi. No et sembla? —va replicar en Pepito, amb entusiasme.

—Sí! I també hem de millorar els accessos i la senyalització. Molts visitants es perden! —va exclamar la Pepa amb un gest exasperat.

—Tens raó, però no només això. Què en penses d'obrir Can Casagrand com un espai socialitzador? Seria perfecte per a la comunitat —va suggerir en Pepito, mentre recordava les moltes activitats que podrien organitzar.

—Oh, sí! Aquest lloc té un potencial increïble. Però no ens podem oblidar de la nostra pagesia. Hem de defensar-la i promoure pràctiques sostenibles. També cal millorar l'enllumenat i el paviment de les nostres vies —va afegir la Pepa, mirant cap als carrers il·luminats.

En Pepito va assentir amb entusiasme, veient el fervor de la Pepa com una inspiració. —I què fem amb el nostre patrimoni? Hem de vetllar per ell, no? I pensar també en la gent gran, oferint serveis dirigits específicament a ells.

—Exacte, i alhora no podem oblidar el jovent! Ells són el futur del nostre poble i necessiten acompanyament i suport. I la participació llersenca? És essencial. Tothom ha de tenir un lloc on expressar les seves opinions i contribuir en les decisions —va afirmar la Pepa amb convicció.

—Transparència, Pepa. Hem de proporcionar informació clara i directa sobre tot el que afecta el nostre estimat Llers. Res del que passi hauria de quedar en secret —va afegir en Pepito, fent un gest de complicitat.

—I el comerç? S'ha de potenciar! El polígon Padrosa necessita ordre i cohesionarse amb els barris que formen part del nostre poble. Aquest lloc mereix ser cuidat per tal de donar l'espai necessari perquè el comerç creixi —va remarcar la Pepa, somiadora.

En Pepito va agafar les mans de la Pepa amb un aire resolutiu. —I no només el comerç. Hem de pensar també en protegir l'entorn natural, el nostre patrimoni més preuat. És un dels actius més valuosos de Llers!

La Pepa va somriure, contagiada per l'entusiasme del seu amic. —Tens raó, Pepito, tenim molta feina per endavant, però cadascun d'aquests punts és vital per fer de Llers un lloc millor.

I així, mentre la llum del Nadal brillava al seu voltant, Pepa i en Pepito van continuar xerrant, convençuts que, amb un esforç col·lectiu, podrien aconseguir que Llers esdevingués un poble del qual tots els llersencs poguessin estar orgullosos. Un lloc on la cultura, el creixement responsable i la cura de la comunitat fossin una realitat palpable. D'aquesta manera, dos llersencs van començar la seva petita revolució nadalenca.