Un conte de Nadal amb diàleg entre dos llersencs: la Pepa i en Pepito

Este trabajo ha sido verificado por nuestro tutor: 12.01.2026 a las 8:31

Tipo de la tarea: Texto argumentativo

Añadido: 5.11.2024 a las 20:14

En un petit poble anomenat Llers, durant una època nadalenca plena de tradicions i reunions comunitàries, sorgeix una conversa animada entre dos personatges emblemàtics: la Pepa i en Pepito. Aquests dos llersencs es troben un matí al mercat del poble, on la vida local es desplega en tota la seva esplendor. La plaça està decorada amb llums de colors, i l'olor de neules i turrons omple l'aire mentre els dos protagonistes es proposen una missió: imaginar i escriure un conte de Nadal que reivindiqui diverses aspiracions pel seu estimat poble.

"Ai, Pepito, si el Nadal serveix per alguna cosa, és per recordar-nos que podríem fer més pel nostre poble", comença la Pepa, amb un somriure irònic però entusiasta.

"Oi tant, Pepa! Doncs, podríem pensar en un dia on el nostre conte faci viure a Can Casagran com un centre social obert per a tothom, on es celebrin actes culturals, cors i tallers artístics de la nostra gent", continua en Pepito, amb un ampli gest amb les mans que gairebé fa caure algunes pometes d'un lloc proper.

"Imagina si aquest espai també servís per donar suport a les associacions locals i artistes llersencs. La Mònica amb el seu teatre, el Joan amb les seves pintures...", afegeix la Pepa, deixant volar la imaginació.

"Això és! I hem de parlar de millorar els accessos, la senyalització del poble. Poder passejar amb tranquil·litat, perquè ara amb el trànsit, qualsevol despistat pot acabar fora del poble!", exclama en Pepito, buscant complicitat en la mirada de la Pepa.

"Ii tant! Millorar l'enllumenat i el paviment, això sí que ens faria brillar, Pepito!". La Pepa fa una pausa, somrient al pensar en els carrers il·luminats, ordenats i acollidors.

Però en Pepito, amb un sentit de responsabilitat seriós, apunta: "I no oblidem defensar la pagesia. No podem perdre aquestes arrels de Llers, doncs".

La Pepa assent la idea, sap important aquest punt també. "Sí, i tenim d'estar més a prop dels nostres grans. Serveis que els facin sentir acompanyats i part del poble".

"I també la nostra joventut", afegeix en Pepito. "Programes que els guiïn i ajuden a créixer responsablement".

"Ei, la participació! Transparència! Llers ha de ser escoltat, que no?", afirma la Pepa, amb els ulls brillants davant la idea de prendre les regnes de les qüestions importants del poble.

"Exactament, Pepa! Imagine'm el nostre conte on el poble té una veu clara i decidida. Un espai on la gent pugui prendre decisions amb coneixement i per al bé comú.", completa en Pepito.

"Com un pols d'ordre! El polígon de Padrosa pot ser millor, oi?", continua la Pepa, amb un tènue deix de persistència.

"I el nostre entorn natural, és clar! Protecció dels nostres paisatges i la unificació dels nuclis veïnals... El conte perfecte ha de tenir una funció protectora i d'unió!", exclama en Pepito, mirant fixament als ulls de la Pepa, sapient que el seu desig correspon a tots dos.

"Aquest Nadal, el nostre conte pot ser també una carta als Reis pels desitjos que tenim per Llers. Propostes que, en el fons, ja sabem possibles", finalitza la Pepa.

Amb aquests últims pensaments, la Pepa i en Pepito posen fi a la seva trobada, amb les seves ments plenes de projectes per un Llers més connectat i futurista, però sempre arrelat a l'essència del poble. En sortir del mercat, emporten les seves idees a casa, llestes per convertir-les en accions concretes a l'assemblea veïnal després de festes. El Nadal ofereix l'impuls inicial; l'acció vindrà pas a pas, al servei del poble que tant estimen.