Conte de Nadal en català amb diàlegs bromistes entre dos llersencs, la Pepa i en Pepito, amb un to còmic i alegre

Este trabajo ha sido verificado por nuestro tutor: 22.01.2026 a las 17:19

Tipo de la tarea: Texto argumentativo

Añadido: 17.01.2026 a las 8:23

Títol: Un Nadal a Llers amb la Pepa i en Pepito

En un petit poble de l'Alt Empordà, Llers, la Pepa i en Pepito, dos veïns de tota la vida, es retroben cada any pel període nadalenc. Aquest cop, el seu encontre esdevé en un ambient ple de neu i alegria, on els llums de Nadal il·luminen els carrers i el caliu de les famílies es fa sentir a cada racó.

Pepa: "Pepito, com has passat l'any? Que el tenim ja a punt de tancar, amb més llum que l'any anterior, sens dubte!"

Pepito: "Oi tant, Pepa! Llàstima que les llums no arreglen les llambordes trencades, eh? Els nostres peus en saben alguna cosa!" (riu).

Pepa: "Però mira que ets graciós! Espero que aquest any l'ajuntament escolti les nostres reclamacions. Almenys que no haguem de ballar per esquivar forats al paviment!"

Pepito: "Ah, i Can Casagran, mare meva! Ja seria hora d'obrir aquell espai com un lloc de trobada per a tots!"

Pepa: "Exactament, Pepito! Ens podríem reunir, organitzar activitats culturals, tallers... seria fabulós per impulsar la cultura i fer poble."

Pepito: "I tu que sempre has defensat la pagesia, Pepa. Creus que aquest any les coses milloraran per la nostra gent del camp?"

Pepa: "No en tinc cap dubte, encara que caldrà treballar de valent. Si no som nosaltres qui vetllem pel nostre patrimoni, qui ho farà?"

El diàleg entre la Pepa i en Pepito és ple de bromes i rialles, però també de reivindicacions fermes i clares per al seu estimat poble. Els dos amics, amb un esperit jovial i optimista, decideixen que aquest Nadal faran créixer la seva veu perquè arribi a les instàncies que poden fer el canvi.

Pepito: "Ja ho deia la meva àvia, Pepa. 'Si cada casa al poble fa un gra de sorra, acabarem amb una platja!'"

Pepa: "I no només de sorra, Pepito! També de claror amb l'enllumenat nou i, si pot ser, de transparència a l'ajuntament!"

Pepito: "Transparència, sí senyora. Perquè les decisions que es prenguin siguin realment les que volem i necessitem. Que siguem nosaltres qui decidim!"

Amb determinació, la Pepa i en Pepito decideixen apartar-se de la rutina per unes hores i es dirigeixen a la plaça del poble. Allà, davant l'imponent arbre de Nadal, comencen a organitzar petits grups de treball amb altres veïns que també volen veure Llers més responsable i capaç de créixer respectant els interessos de tots.

Pepa: "Ens hem esforçat tant en construir aquest ambient nadalenc... Ara mengem els nostres torrons, però després ens toca seguir impulsant el poble!"

Pepito: "A la gent gran els hem de proporcionar més serveis, i als nostres joves, més suport per aconseguir les seves metes."

A mesura que deixen enrere la plaça, la neu continua caient suaument sobre el poble. L'ambient és màgic, i el seu somriure reflecteix la certesa que la seva veïna i adormida ciutat pot ser més gran i millor cada dia.

Pepa: "BONES FESTES, amic meu! Que la màgia d'aquest Nadal ens doni la força per assolir els nostres objectius."

Pepito: "BONES FESTES, Pepa! Que el nou any ens trobi encara més units i amb més ganes de treballar plegats pel que creiem!"

Bramant pel fred, la Pepa i en Pepito comencen a marxar camí avall, deixant enrere els eco de les seves rialles i les llums titil·lants de la nit nadalenca. Saben que tenen tasques per davant, però l'esperança i la camaraderia els donen ales per seguir lluitant pel seu Llers, un poble que somia ser cada dia més acollidor, just i pròsper per a tothom.