Conte de Nadal en català amb diàlegs humorístics entre la Pepa i en Pepito: cultura, creixement responsable i bones festes

Este trabajo ha sido verificado por nuestro tutor: 15.01.2026 a las 14:59

Tipo de la tarea: Texto argumentativo

Añadido: 5.11.2024 a las 21:18

En un racó amagat del poble de Llères, durant les festes de Nadal, la Pepa i en Pepito, dos llersencs de soca-rel, es troben en una cafeteria a la vora del riu. Busquen fer balanç de l’any i gaudir d'un bon moment entre amics. La decoració nadalenca il·lumina els carrers, i el caliu de la gent es nota en l’aire. Decidits a passar una estona distesa i amb un toc de comicitat, comencen la seva conversa amb un esperit burleta.

—Pepito, creus que aquest any el Pare Noel ens portarà el que hem demanat pel poble? —pregunta la Pepa amb un somriure trapella.

—Només si aquest Pare Noel sap llegir els nostres desitjos entre línies i no només mira la carta! —respon en Pepito rient—. Jo li he demanat que no calgui construir tantes cases noves, que ja prou tenim! Millor dedicar esforços a la millora dels accessos i senyalitzacions, no trobes?

—Exacte! —asservera la Pepa, assentint amb el cap—. I ja que hi som, podríem obrir Can Casagrand com a espai social. Ja és hora que es converteixi en el punt de trobada cultural que tant necessita Llères.

—L'entorn és preciós i cal mantenir-ne l'encant. Crec que a més de bones festes ens hauríem de regalar un poble que vetlli més pel patrimoni i per la pagesia. Qui ho diria, però un taronger no és només decoració d'un lloc d’Instagram!

Els dos esclaten a riure mentre el cambrer els serveix una segona volta de cafès, observant-ne el dialecte i la barreja de bromes amb reivindicacions de millora.

—Sant Elisabet, tens tota la raó! I encara més, Pepa, hauríem d’impulsar la cultura des de les associacions locals. Créixer com a comunitat no ha de ser només afegir pisos en alçada, sinó també fomentar quelcom tan simple com l’amistat entre els nuclis més apartats del poble. Una mena d’aplec per tocar el cor dels més joves, per exemple.

—Ara que parles dels joves -interromp la Pepa-, no oblidem els nostres avis. Crec fermament que hauríem d’oferir serveis dirigits a la gent gran. Però no només pals i caminadors per friquiland; alguna cosa real, com la transparència i la informació clara i verídica respecte a les decisions importants que afecten Llères.

—És veritat —en Pepito es posa una mà al cor, fingint emoció tràgica—. Volem que sigui el poble qui decideixi! Però sobretot, posar ordre al trànsit del polígon Padrosa és crucial, que la poca paciència que ens queda no és cap serp gargallejant!

Són ells els únics a la cafeteria, i el cambrer no pot evitar amagar un somriure darrere de la seva màscara de professionalitat. Els dos amics continuen compartint idees, compaginant bromes i propostes serioses.

—Im-pulsar la germanor i garantir que el poble no deixi de ser escoltat —afirma la Pepa, mirant amb complicitat en Pepito—. Si contínuem així, estarem preparats per acomiadar aquest any amb estil!

—Bona idea!, ara només falta que aquesta conversa es faci realitat —afirma en Pepito, alçant la seva tassa—. Per nosaltres i el poble de Llères: Bones Festes!

Acaben amb un brindis amb la seva tassa de cafè, encapsulant el seu esperit comú d’un Nadal alegre i còmic però carregat de reivindicacions que fan de tot això una experiència significativa per la seva comunitat.