Reflexió bíblico-teològica i pastoral de l'evangeli del 4t diumenge d'Advent, cicle C

Este trabajo ha sido verificado por nuestro tutor: 13.01.2026 a las 17:51

Tipo de la tarea: Texto argumentativo

Añadido: 17.11.2024 a las 20:34

El quart diumenge d'Advent del cicle C ens ofereix un passatge significatiu de l'Evangeli segons Sant Lluc (Lc 1,39-45). Aquesta secció narra la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet, un esdeveniment ple de simbolisme i profund significat teològic. La trobada entre aquestes dues dones representa una efusió d'alegria per la proximitat del Salvador i proporciona una visió avançada de la missió d'amor i servei que Jesús portarà al món.

El viatge de Maria a la muntanya per visitar Elisabet esdevé un gest de solidaritat i amor profund. Aquest acte simbolitza l'amor humà reflectit en l'ajuda a l'altre, mentre que alhora manifesta l'amor diví que ja es fa present a través de Jesús, encara en el ventre de Maria. La rapidesa amb què Maria respon a les notícies de l'àngel, decidint visitar immediatament la seva cosina, destaca el seu compromís i entrega a la voluntat de Déu, exemplificant els valors cristians de servei i disponibilitat.

Dins aquesta trobada, se'ns presenta l'escena commovedora del Sant Baptista, encara en el ventre d'Elisabet, qui salta d'alegria reconeixent la presència de Jesús. Aquest gest emfatitza el reconeixement instintiu de la divinitat per part de Joan i alhora anticipa la seva missió com a precursor del Messies. L'alegria de Joan és la resposta natural davant la presència del Senyor, mostrant com la humanitat està cridada a acollir el do de la salvació amb un cor ple de goig.

Elisabet, inspirada per l'Esperit Sant, proclama Maria com a beneïda entre totes les dones, reconeixent la seva elecció divina i el seu paper únic en el pla de salvació de Déu. La benedicció d’Elisabet no només exalta el paper de Maria com a Mare de Déu, sinó que tambén posa en relleu la fe profunda de Maria, qui va acceptar el missatge de l'àngel sense titubejar. Aquest acte de fe inquebrantable és una crida als creients a confiar plenament en els designis de Déu, fins i tot quan aquests es perceben com a incomprensibles o sobrenaturals.

Des d'una perspectiva pastoral, aquest passatge ofereix una inspiració fervent per a la comunitat cristiana. L’actitud de Maria, model de disponibilitat i servei, invita els fidels a viure la fe amb accions concretes d’amor i solidaritat. L’Advent és un temps de preparació i espera activa, i l’exemple de Maria i Elisabet ens recorda que la fe es manifesta no només en les paraules, sinó especialment en les accions i l’obertura cap als altres.

Addicionalment, l'exclamació d'Elisabet sobre la benevolença de Maria subratlla la importància de reconèixer i celebrar l’obra de Déu en els altres i en nosaltres mateixos. Vivint en comunitat, som cridats a enfortir-nos mútuament, reconeixent amb humilitat els dons i les benediccions que cadascú aporta. Aquesta actitud de gratitud i reconeixement és clau per cultivar una comunitat que reflecteixi l’amor i la gràcia divina.

El passatge evangèlic del quart diumenge d'Advent del cicle C, aleshores, ens convida a meditar sobre el sentit més profund de la nostra existència com a creients, oferint-nos l'exemple de Maria i Elisabet com a models de fe i entrega. La seva història no és només una narrativa històrica, sinó una crida viva i contemporània a viure l'Advent com un compromís actiu d'obertura i servei als altres. En el silenci d'aquest temps d'espera i esperança, l'alegria anticipada del Nadal ens impulsa a preparar els nostres cors per a rebre el Salvador amb la mateixa joia i intenció que Sant Joan i Elisabet van experimentar.