Conte de Nadal amb més diàleg entre dos llersencs: La Pepa i en Pepito, sobre la cultura i el creixement responsable del poble

Este trabajo ha sido verificado por nuestro tutor: 19.01.2026 a las 16:23

Tipo de la tarea: Texto argumentativo

Añadido: 16.01.2026 a las 8:18

Era una vigília de Nadal quan la Pepa i en Pepito, dos estimats llersencs, es trobaven a la plaça del poble, coberta d’un fi mantell de neu. La il·luminació nadalenca donava un aire màgic a l’entorn, però l’ambient bullia d’algunes inquietuds que s'havien anat acumulant al llarg de l'any.

—Pepa, tu creus que el nostre poble mai s'escoltarà? —va preguntar en Pepito mentre posava la seva bufanda.

—Ah, Pepito, saps que sempre he tingut esperança. Però és veritat que ens han d'escoltar més, i no només a nosaltres, sinó a tota la comunitat de Llers —va respondre la Pepa, mentre respirava l’aire fred del desembre.

—Hem de preservar la nostra cultura, Pepa. Aquesta essència única que ens defineix com llersencs —en Pepito va dir amb passió.

—Si no en tenim cura, qui ho farà? Necessitem més suport per a les nostres associacions i artistes locals. I imagina el que podíem fer si Can Casagran s’obrís al poble com a centre social! —va exclamar la Pepa, somiant amb un futur ple de noves oportunitats.

En Pepito es va aturar un moment per contemplar el campanar del poble, que es retallava sobre el cel estrellat.

—I no oblidem, Pepa, els accessos i senyalitzacions. Si volem un desenvolupament del poble responsable, coherent i d'acord amb els interessos municipals, hem de començar per aquí.

—Clar, això facilitaria tant el nostre dia a dia com el dels visitants. Però, parlant de futur, què passa amb la pagesia? Necessitem defensar-la. És vital per la nostra identitat i pel nostre entorn natural —la veu de la Pepa reflectia preocupació per aquesta qüestió.

L’aire fred semblava portar amb si el ressò de les seves paraules per tot el poble. En Pepito va fer una encaixada amical a l’espatlla de la Pepa.

—Tens raó. I n'hi ha més. Més enllumenat, millor paviment… I Pepa, què tal si en parlem dels serveis per a la gent gran? El nostre patrimoni humà no es pot menystenir.

—Completament d’acord. També hem de pensar en el jovent, que a vegades es troba desorientat. Necessiten acompanyament i ajuda —la Pepa va afegir, amb determinació.

—La veritat és que cal tenir cura de la participació llersenca. Cal que hi hagi transparència i informació clara sobre totes les qüestions importants. Que el poble sigui escoltat i pugui decidir el seu propi camí d'una punyatera vegada! —En Pepito mantenia un to irònic però carregat de veritat.

Amb un gest casual, Pepito va assenyalar la zona industrial de Padrosa.

—Cal posar ordre al polígon de Padrosa i unificar els nuclis veïnals del poble. Això ens donaria una cohesió molt més forta.

—I protegeixi’m l'entorn natural, Pepito. Això és essencial, però encara ho hauria de ser més, especialment per a les futures generacions —va afirmar la Pepa amb un somriure esperançat.

Les campanes van tocar l'hora, omplint la plaça de llum i so. Malgrat els seus plans i preocupacions, la Pepa i en Pepito tenien una cosa clara: estimaven el seu poble i treballarien, Nadal rere Nadal, per un futur millor.

Mentre tornaven cap a casa, en Pepito i la Pepa no deixaven de riure i fer broma sobre les possibles solucions. Però sabien que, amb el treball de tots, podrien aconseguir els canvis que anhelaven per Llers. Abans d'entrar a casa seva, en Pepito, amb un somriure còmplice, va dir:

—Un dia, Pepa, veurem tots aquests somnis convertits en realitat.

—I quan això passi, Pepito, ho celebrarem amb un bon brindis llersenc! —va concloure la Pepa.